LA ZONA 13

+ ampliar

La comarca de la Vall d'Albaida s’inclou al Plà Eòlic Valencià dins l’Àrea 13, que compren cinc parcs, el de la Serra Grossa, Altos del Cortijo i Serra de la Solana més els dos situats al terme de Villena (Alt Vinalopó).

A tots els parcs s’instal·larien aerogeneradors tipo Enron 1’5 sl. amb una potència nominal de 1500 kw., que consten d’un rotor de 77 m. de diàmetre sobre torres de 62 m., és a dir, amb una alçada total de 105 m.
En cada parc també es construirien una subestació elèctrica i un edifici de control.
A més, per tal d’evacuar l’energia generada als tres parcs, es constriurà una nova elèctrica.

A continuació passarem a comentar les característiques bàsiques dels parcs de la comarca, així com les principals afeccions:

• Afecció molt greu sobre el paisatge, al situar-se als cims més elevats del terme, en una zona de gran visibilitat des de tota la comarca i, especialment des d’ Ontinyent i Aielo.
• Deteriorament irreversible de l’entorn cultural i natural del paratge de Sant Esteve, donat que una bona part dels molins se situen molt aprop de l’ermita.
• El projecte afecta a l’àrea catalogada com a IBA 160, es a dir d’importància internacional per a les aus, Segons directives europees les zones IBA tenen el mateix valor que les actualment protegides ZEPA i, per tant deuen protegir-se d’igual manera.
  Esta zona de la Serra Gross alberga interessants comunitats d’aus de muntanya com la colebrera europea, l’àguila perdiguera (una de les espècies més amenaçades d’Europa), falcó pelegrí, duc (Buho real)... Totes elles podrien veure's seriosament amenaçades ja que la rotació de les pales d’estos grans molins creen una succió que pot superar els 12 kg./m2, arribant, fins i tot, a 20kg., força impossible d’evitar per part de qualsevol au per gran que siga.
  Segons directives europees les zones IBA tenen el mateix valor que les actualment protegides ZEPA i, per tant, deuen protegir-se d’igual manera.
  A mès, la Serra Grossa és un lloc de pas d’aus en les seues migracions cap a l’Àfrica, i el mateix plà eòlic exclou de les zones aptes, els passadisos migratòris.
• Per últim també cal parlar de la desaparició d’àmplies zones de coscollar i carrascar principalment per la construcció i ampliació de pistes.

PARC EÒLIC “ALTOS DEL CORTIJO”
Este parc ocuparia una superficie de 80’5 ha en la serra de la Solana, al terme de Bocairent, enfront de Banyeres.
Constaria de 16 molins en dos alineacions.
Caldria construir 1.131 m. de nous camins d’una amplària de 4’5 m., a més de l’ampliació i condicionament dels ja existents.
Rendiment: (26%); amb 2.211 hores anuals.
Pressupost estimat: 3.421.700.000 pta.

Principals afeccions:

• La principal afecció torna a ser sobre el paisatge que afectaria molt negativament l’incipient turisme que acudís, tant al barri medieval com al parc natural de la Mariola, llocs des d’on seria ben visible.
  
• A més cal assenyalar les afeccions sobre la vegetació i la fauna que fan de la major part de la serra de la Solana, zona no apta per a la instal·lació d’aerogeneradors, donat l’alt valor ecològic de la mateixa, amb considerables extensions de carrascar aclarit, així com de coscollar...
• Pel que fa a la fauna, es tracta d’una zona de gran importància per a les rapinyaires, considerant, a més, que és frecuentment utilitzada com a zona d’alimentació i campeig de l’avifauna resident al parc natural, del qual dista només 3 km.
• Per altra banda tenim coneixement de la presència de diverses restes arqueològiques, molt pròximes al parc eòlic.

PARC EÒLIC SERRA DE LA SOLANA
L’últim parc que afectaria la nostra comarca es trobaria situat entre els termes municipals de Fontanars dels Alforins i Camp de Mirra, als paratges de “la Replana-At del Moro”, ocupant una superficie de 84’65 ha.
Estaria integrat per 19 aerogeneradors en dos agrupacions, una caiguent cap a la vessant de Fontanars i l’altra a Camp de Mirra.
Caldria, a més, construir 3.053 m. de nous camins de 4’5m.
La producció estimada estaria al voltant de 2.080 h., amb un rendiment del 26%, i el pressupost 4.029.000.000 pta.

Principals afeccions:

• La principal i més greu afecció continua sent al paisatge, però amb un matís especial, ja que part del parc queda dins de la zona LIC nº62, i la resta,molt aprop.
  Les LIC, són zones d’interés comunitari per l’alt valor ambiental i paisagistic que posseisen,al ser zones claus per a la protecció d’hàbitats naturals de flora i fauna, que junt a les ZEPA, formaran la “Red Natura 2000”. Per tot açó les LIC estan protegides per diferents directives europea, nacional i autonòmica.
  En concret els valors ambientals se centren en les considerables extensions de carrascar i pinar madurs, així com xicotets boscos relictes de roure valencià en la vessant sud els quals podrien quedar afectats per la lìnia elèctrica.
• Pel que fa a l’avifauna, cal parlar de la presència a la zona del parc, de les mateixes especies que en els parcs anteriors, es a dir, gran quantitat de rapinyaires tant diurnes com nocturnes, protegides per la legislació.
  Per últim,cal assenyalar la greu e irreversible afecció sobre el paisatge en una zona precisament protegida, entre d’altres, per este valor.

LA LÍNIA ELÈCTRICA D'ALTA TENSIÓ
La línia que connectaria els cinc parcs de la zona 13 seria d’alta tensió, en concret 132 kv. Comprendria dos trams principals, un des dels parcs de Villena i Fontanars i l’altre des de “la Balarma”, passant pel parc de Bocairent i que aniria en paral·lel a l’actual línia Cofrents-Beneixama de 400 kv. Els dos ramals confluirien en la subestació de Beneixama. La línia tindria una longtiud aproximada de 33 km. amb unes 121 torres de 30m. d’alçada. També caldria construir la mateixa longitud de tallafocs de 30 m. d’amplària.

Principals afeccions:
Existeixen massa línies d’alta tensió creuant les nostres serres que degraden cada vegada més el paisatge, estes infraestructures afectarien les mateixes zones IBA i LIC que els parcs projectats, agreujant el risc de col·lisió i electrocusió de les aus, especialment de les rapinyaires la majoria protegides i relativament abundants en bona part de les zones afectades.Augment del risc d’incendi en una zona tan sensible així com destrucció de qualsevol classe de vegetació i erosió del terreny, donat que una bona part de la línia haurà de vencer forts desnivells.Ës especialment greu el cas del tram des de “la Balarma” ja que es projecta fer-lo en paral·lel a la línia ja existent !!..., duplicant l’infraestructura (quant lo lògic seria, en tot cas, aprofitar l’existent) i, per tant l’impacte, creant a més, una franja tallafocs d’aproximadament 48 m. d’amplària.
La raó l’hem de buscar al fet que l’empresa constructora del parc hauria de pagar lloguer per la utilització de la línia existent, a més de l’interés que hi ha per augmentar el nombre de línies elèctriques per millorar la distribició d’una demanda i una oferta creixents d’energia.
A més, s’incrementaria la quantia i intensitat dels camps electromagnètics produits per les lìnies d’alta tensió.

AFECCIONS GENERALS
A més d’estes afeccions específiques, cal considerar d’altres comunes a qualsevol parc eòlic d’estes característiques:
Contaminació Acústica, Vibracions i Filtracions Contaminats.
Encara que la legislació obliga a situar els molins a menys de 1000m. de qualsevol habitatge, aixó no significa que s’eliminen les possibles molesties produides pel soroll, donat que els parcs proposats se situen als cims de les muntanyes, on incidisen sobre un territori molt àmple, depenent també del règim de vents i dels possibles rebots del sò sobre altres elements del paisatge.
Pel que fa a les filtracions contaminats, cal dir que cada màquina perd anualment una mitjana de 2’5 l. de greix de Liti que s’utilitza per als motors i que al manteniment de les aspes s’utilitza resina d’epoxi, tots dos compostos
són altament contaminats però no es du a terme cap mesurar per tal d’arreplegar-los o recollir-los, podent-se filtrar fàcilment al terreny.

ESTRUCTURES DESCOMUNALS PER A UN RENDIMENT TAN REDUIT
A més de totes les consideracions anteriors, un dels principals factors altament qüestionadors d’esta classe d’instal·lacions eòliques és la rendibilitat de les mateixes.
Com ja hem comentat al descriure els parc, esta es troba al voltant del 26%.
Açó és degut a les característiques tècniques de les aeroturbines que no poden aprofitar mai més d’un 55% de la força del vent, però açó seria en unes condicions de velocitat i regularitat del vent adequades que, lògicament no es donen en la realitat, fent que la rendibilitat normal se situe entre el 22% i el 30%.
Donat que de l’energia disponible del vent una turbina electroeòlica n’aprofita només una part tan xicoteta, per a potencies modestes es necessiten estructures descomunals. En Espanya la tendència és a augmentar l’altura fins a 100 m.( un edifici de 33 plantes que no existixen ni al nostre entorn urbà ), quan a paisos com Alemanya ja s’ha llimitat altura a 50-52 m., pel seu impacte visual, tenin en compte que en països com este o Dianmarca i Holanda, no tenen un relleu tan muntanyos com al nostre.
Sen se les actuals ajudes a primes institucional, la majoria d’esta classe d’instal·lacions serien probablement inviables econòmicament.Curiosament este ajudes públique, es consedisen per tal de millorar la salut del nostre planeta...