DOGV N. 3978 11/04/2001
DECRET 76/2001, de 2 d’abril, del Govern Valencià, pel qual s’aprova el Pla d’Ordenació dels Recursos Naturals de la Serra de Mariola. [2001/X3290]

La serra de Mariola, situada entre les comarques de l’Alcoià, el Comtat i la Vall d’Albaida, constitueix un dels territoris valencians on es concentren en major mesura valors mediambientals, paisatgístics i socioculturals d’especial rellevància. Constituïda majoritàriament per materials calcaris, la intensa activitat tectònica ha generat un massís d’orientació predominant de sud-oest a nord-est —com correspon al context de les serralades bètiques en el qual s’enquadra— i d’una topografia molt variada, que assoleix la seua màxima agressivitat en l’extrem nord-oriental, sector on se situen també les màximes altures, presidides pels 1.389 metres de l’emblemàtic Montcabrer.

Els importants aqüífers de Mariola, reconeguts ja per Cavanilles, donen lloc a innombrables fonts, brolladors i deus que esguiten tota la superfície de la serra. Tres conques hidrogràfiques s’originen en aquest important nucli hidrogeològic: la del Barxell-Serpis (amb importants corrents secundaris nascuts també a la serra, com ara el riu d’Agres), la del riu Clariano, afluent de l’Albaida i del Xúquer, i la del Vinalopó.

El poblament vegetal ha contribuït des d’antic a la fama naturalística de Mariola: més de mil dues-centes espècies de vegetals superiors han estat catalogades en la zona. Sense que la coberta vegetal puga qualificar-se a hores d’ara com a excepcionalment conservada, moltes àrees de la serra conserven encara interessants restes dels antics ecosistemes forestals, dominats per espècies com carrasques, freixes de flor, aurons, teixos, etc. També les pinedes troben una àmplia representació a Mariola, així com els matossars i brolles, fruit sovint de la degradació —de vegades traumàtica— de formacions més madures, però on prosperen moltes de les plantes aromàtiques i medicinals que han fet coneguda la serra. La fauna, tot i que amenaçada per la progressiva destrucció i antropització dels hàbitats, conserva bones poblacions de moltes espècies d’interés, com ara rapinyaires (com l’àguila reial, l’àguila de panxa blanca, el falcó reial, l’esparver i el brúfol) o carnívors, entre els quals poden destacar-se el gat salvatge, la geneta, la fagina o el teixó.

Les restes patrimonials troben una representació rellevant a Mariola: nombrosos jaciments arqueològics, alguns d’ells de valor excepcional —com la cova de la Sarsa, el Salt o la mola d’Agres, entre d’altres—, apareixen per tota la zona, abastant des del paleolític mitjà fins a l’època medieval, tot passant pel neolític, el bronze, la cultura ibèrica, la romanitat tardana o l’intens poblament andalusí. També el patrimoni etnològic es troba ben present, i destaquen per la seua peculiaritat el conjunt de caves o pous de neu —alguns d’ells, com la cava d’Agres o la de Don Miguel, amb característiques realment monumentals— o els diversos castells, com ara els de Cocentaina i Agres.

Però el caràcter probablement més important de Mariola és el que deriva precisament de la seua llarga història d’ocupació i interacció humana. Una història al llarg de la qual els diversos usos exercits sobre els recursos naturals de la serra han acabat configurant un excepcional mosaic d’ecosistemes i paisatges —des de les restes forestals millor conservades als rústics cultius de muntanya, des de les antropitzades riberes als cingles més inaccessibles— que sintetitzen, com pocs territoris valencians, les característiques bàsiques i les peculiaritats de les muntanyes mitjanes mediterrànies, i que han fet de la serra una vertadera senya d’identitat per als pobles que la circumden. Un mosaic, però, que malgrat el seu valor i interés no ha estat lògicament alié als canvis i trasbalsos recents experimentats pel món rural, fins al punt que la confluència i reiteració de processos destructius —l’abandonament de cultius i altres usos tradicionals, la urbanització incontrolada, els incendis forestals, les extraccions d’aigua i molts altres— han arribat a posar en perill el manteniment de les característiques bàsiques de la serra, i han fet necessari l’establiment de mesures de gestió activa dirigides a la seua conservació, una conservació que, en tot cas, no pot ser aliena a la població que secularment —i de forma directa o indirecta— ha configurat el paisatge de Mariola, i la participació i implicació de la qual en la preservació de la serra resulta imprescindible.

Per aquestes raons, i d’acord amb allò previst a la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat Valenciana, d’Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana, la Conselleria de Medi Ambient va acordar, mitjançant l’Ordre de 30 de març de 1995 (DOGV 2.518, de 30 de maig de 1995), encetar el procediment d’elaboració i aprovació del Pla d’Ordenació dels Recursos Naturals (PORN) de la Serra de Mariola. Cal recordar que, segons l’esmentada llei, els PORN es configuren com a instrument fonamental per a una correcta planificació dels recursos naturals, i s’estableix en l’article 32 i següents de la llei el seu concepte, àmbit, contingut, efectes i tramitació.

En compliment, per tant, d’allò establit en aquesta normativa i ateses les rellevants característiques ambientals de Mariola, a les quals s’ha fet referència anteriorment, s’ha procedit a l’elaboració del Pla d’Ordenació dels Recursos Naturals d’aquest àmbit. La seua tramitació s’ha completat segons allò establit a l’article 36 de l’abans esmentada Llei 11/1994. També segons l’article 36.2 d’aquesta norma, el PORN ha estat sotmés a consulta del Consell Assessor i de Participació de Medi Ambient.

D’acord amb això, a proposta del conseller de Medi Ambient i després de la deliberació del Govern Valencià, en la reunió del dia 2 d’abril 2001,

DECRETE
Article únic

1. En compliment d’allò que disposa l’article 32 i següents de la Llei 11/1994,de 27 de desembre, de la Generalitat Valenciana, d’Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana, s’aprova definitivament el Pla d’Ordenació dels Recursos Naturals de la Serra de Mariola.

2. Com annex a aquest decret, es recull la normativa de l’esmentat pla.

DISPOSICIÓ ADDICIONAL

Es faculta el conseller de Medi Ambient, en l’àmbit de les seues atribucions, per a dictar les disposicions i adoptar les mesures necessàries per al compliment d’allò que disposa aquest decret.

DISPOSICIÓ FINAL

El present decret entra en vigor l’endemà d’haver sigut publicat en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana.

València, 2 d’abril de 2001

El president de la Generalitat Valenciana,
EDUARDO ZAPLANA HERNÁNDEZ-SORO

El conseller de Medi Ambient,
FERNANDO MODREGO CABALLERO

ANNEX

Normativa del pla d’ordenació dels recursos naturals de la Serra Mariola.

TÍTOL I

Disposicions generals

Article 1. Naturalesa del pla
El present Pla d’Ordenació dels Recursos Naturals de la Serra de Mariola es redacta a l’empara del capítol II del títol III de la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat Valenciana, d’Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana (DOGV núm. 2.423, de 09.01.1995) i de l’article 4 de la Llei 4/1989, de 27 de març, de Conservació dels Espais Naturals i de la Flora i Fauna Silvestres (BOE núm. 74, de 28.03.1989).

Article 2. Finalitat
El present pla té per finalitat definir i assenyalar l’estat de conservació dels recursos naturals i ecosistemes, determinar les limitacions i el règim d’ordenació dels diversos usos i activitats admissibles en l’espai a protegir i en les seues àrees d’esmorteïment d’impactes, promoure l’aplicació de mesures de conservació, restauració i millora dels recursos naturals, i formular criteris orientadors de les polítiques sectorials i ordenadores de les activitats econòmiques i socials, públiques i privades, perquè siguen compatibles amb la conservació dels recursos naturals.

Article 3. Àmbit
L’àmbit del present Pla d’Ordenació dels Recursos Naturals de la Serra de Mariola comprén part dels termes municipals d’Agres, Alcoi, Alfafara, Banyeres de Mariola, Bocairent, Cocentaina i Muro de Alcoy. Els seus límits estan determinats per les carreteres principals que comuniquen entre si aquestes localitats: la carretera N-340 entre Alcoi, Cocentaina i Muro de Alcoy; entre Muro, Agres i Alfafara, la A-202 i la A-203; entre Alfafara i Bocairent, la A-203 i la C-3316; entre Bocairent i Banyeres de Mariola, la C-3316 i la C-3313; i entre Banyeres de Mariola i Alcoi, la C-3313. A l’àrea urbana d’Alcoi el límit el constitueix la via abandonada del ferrocarril Alcoi-Alacant i la via del ferrocarril Alcoi-Xàtiva; també s’exclouen els nuclis urbans de Cocentaina i Banyeres de Mariola.

Article 4. Àrea d’influència socioeconòmica
D’acord amb els articles 21 i 22 de la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat Valenciana, d’Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana (DOGV núm. 2.423, de 09.01.1995) i amb l’article 18.2 de la Llei 4/1989, de 27 de març, de Conservació dels Espais Naturals i de la Flora i Fauna Silvestres (BOE núm. 74, de 28.03.1989), es declaren com a àrea d’influència socioeconòmica del Parc Natural de la Serra de Mariola els termes municipals complets d’Agres, Alcoi, Alfafara, Banyeres de Mariola, Bocairent, Cocentaina i Muro d’Alcoi.

Article 5. Efectes
1. De conformitat amb el que es disposa en l’article 35 de la Llei 11/1994, d’Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana, el pla d’ordenació dels recursos naturals és obligatori i executiu en tot allò que afecte la conservació, protecció o millora de la flora, la fauna, els ecosistemes, el paisatge o els recursos naturals, i les seues disposicions constitueixen un límit per a qualsevol altre instrument d’ordenació territorial o física. El Pla Rector d’Ús i Gestió del Parc Natural de la Serra de Mariola s’ha d’ajustar als criteris i directrius formulades en el present PORN.
2. El planejament urbanístic i territorial que s’aprove amb posterioritat a l’entrada en vigor d’aquest pla d’ordenació dels recursos naturals s’ha d’ajustar a les determinacions que s’hi contenen.
3. Així mateix, té caràcter indicatiu respecte a qualsevol altra actuació, pla o programa sectorial i les seues determinacions s’han d’aplicar subsidiàriament, sense perjudici de la prevalença d’aquest pla en les matèries a què es refereix el paràgraf 1 d’aquest article.

Article 6. Vigència i revisió
1. Les determinacions del pla d’ordenació dels recursos naturals entren en vigor l’endemà de la publicació definitiva en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana. El PORN té vigència indefinida.
2. La revisió o modificació de les determinacions del PORN poden realitzar-se en qualsevol moment per haver canviat suficientment les circumstàncies o els criteris que n’han determinat l’aprovació, a proposta de l’administració competent en espais naturals protegits, seguint els mateixos tràmits que s’han seguit per a aprovar-lo, segons el que es disposa en l’article 36 de la Llei 11/1994, d’Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana.
3. No es considera revisió del PORN l’alteració dels límits de les zones de protecció assenyalades en aquest que puga introduir el planejament urbanístic que s’aprove amb posterioritat, sempre que aquesta alteració supose un augment de les condicions de protecció o un increment de la superfície protegida.

Article 7. Interpretació
1. En la interpretació d’aquest pla d’ordenació dels recursos naturals cal atenir-se al que resulte de considerar-lo com un tot unitari, utilitzant sempre la memòria informativa i justificativa com a document en què es contenen els criteris i principis que han orientat la redacció del pla.
2. En cas de conflicte entre les normes de protecció i els documents gràfics del pla, prevalen les primeres, excepte quan la interpretació derivada dels plans tinga suport també en la memòria de manera que es faça patent l’existència d’algun error material en les normes.
3. En l’aplicació d’aquest pla d’ordenació dels recursos naturals ha de prevaler aquella interpretació que duga aparellada un major grau de protecció dels valors naturals de l’àmbit del PORN.

TÍTOL II
Zonificació

Article 8. Cartografia i unitats de zonificació
1. Tenint en compte els usos actuals i la qualitat ambiental del territori, així com el model de normativa aplicat, s’ha dividit l’àmbit del PORN en les unitats i subunitats de zonificació següents, ordenades de major a menor règim protector:
A. Parc Natural de la Serra de Mariola
A.1 Àrees de protecció integral
A.2 Àrees de protecció ecològica
A.3 Àrees de protecció paisatgística
B. Àrees d’esmorteïment
B.1 Àrees forestals
B.2 Àrees agrícoles
B.3 Àrees d’activitats extractives
B.4 Àrees recreatives
B.5 Àrees urbanes
2. Totes les unitats i subunitats de zonificació s’han dibuixat en la cartografia de zonificació annexa a aquesta normativa. Hi ha originals d’aquesta cartografia de zonificació depositats en els serveis territorials de la Conselleria de Medi Ambient d’Alacant i València, així com en el Servei d’Espais Naturals de la Conselleria de Medi Ambient (serveis centrals).

Article 9. Parc Natural de la Serra de Mariola
1. La figura d’espai natural protegit que s’estima més convenient aplicar per a les zones de major valor ambiental de la serra de Mariola és la de parc natural. La descripció del límit del parc natural es realitza en l’annex I d’aquesta normativa.
2. Dins de la unitat de zonificació denominada Parc Natural de la Serra de Mariola es distingeixen 3 subunitats:
– Àrees de protecció integral: abasten les zones de màxim valor natural de la serra, per a les quals s’estableix una major restricció d’usos.
– Àrees de protecció ecològica: estan constituïdes per terrenys forestals no inclosos en l’anterior subunitat. El criteri principal de gestió és la restauració de la coberta vegetal en les zones degradades.
– Àrees de protecció paisatgística: es tracta de camps de cultiu enclavats dins de les àrees de protecció ecològica. El criteri principal de gestió és el manteniment de l’activitat agrícola tradicional.

Article 10. Àrees d’esmorteïment
1. La unitat de zonificació denominada àrees d’esmorteïment inclou bàsicament els camps de cultiu perifèrics de la serra, als quals s’han afegit els terrenys dedicats a aprofitaments extractius, recreatius i urbanístics. La seua funció és la d’absorbir els usos més impactants, per a evitar que es realitzen en altres zones més sensibles i de major valor natural.
2. Dins de la unitat de zonificació denominada àrees d’esmorteïment s’han distingit cinc subunitats:
– Àrees forestals: constitueixen els corredors forestals de contacte de la serra de Mariola amb els espais naturals circumdants. Inclouen els trams de totes les vies pecuàries que travessen àrees agrícoles i àrees d’activitats extractives, trams que s’han d’incorporar a la cartografia de zonificació del PORN a mesura que vagen delimitant-se.
– Àrees agrícoles: són els camps de cultiu de les àrees d’esmorteïment.
– Àrees d’activitats extractives: inclouen les pedreres i explotacions annexes en funcionament en el moment d’aprovació del PORN.
– Àrees recreatives: abasta els terrenys en què és autoritzable la construcció d’edificis i instal·lacions destinats a l’ús recreatiu o educatiu en les zones següents: font del Tarragó (Alfafara), molí Mató (Agres), santuari de la Mare de Déu d’Agres (Agres), càmping La Querola (Muro), Sant Cristòfol (Cocentaina), Santa Bàrbara (Cocentaina), les Foietes (Cocentaina), el Preventori (Alcoi), font de Mariola (Bocairent) i càmping Les Fonts de Mariola (Bocairent).
– Àrees urbanes: inclou els sòls urbans i urbanitzables establits pels planejaments urbanístics municipals vigents en el moment d’aprovació del PORN. En aquestes àrees es permeten els usos i aprofitaments previstos per aquests planejaments urbanístics.

TÍTOL III
Normes de regulació d’usos i activitats i directrius orientadores de la política sectorial

CAPÍTOL I
Normes sobre protecció de recursos i del domini públic

SECCIÓ PRIMERA
Protecció de recursos hidrològics

Article 11. Qualitat de l’aigua
Amb caràcter general, en tot l’àmbit del PORN, queden prohibits aquells usos i activitats que contribuïsquen a deteriorar la qualitat de les aigües, així com aquelles actuacions, obres i infraestructures que puguen dificultar el flux hídric o suposen manifestament un maneig no racional d’aquest. Excepcionalment, la Conselleria de Medi Ambient podria autoritzar, fora de les àrees de protecció, la realització de petites obres transversals per a la prevenció de possibles revingudes produïdes durant episodis de pluges torrencials.

Article 12. Lleres, riberes i marges
1. S’han de mantenir les condicions naturals de les lleres, sense que es puga realitzar, en cap cas, la canalització permanent o dragatge d’aquests, llevat dels trams urbans o d’aquelles obres degudament autoritzades i justificades per l’interés públic.
2. S’ha d’instar l’organisme de conca a començar els tràmits necessaris per a la realització de la fitació i delimitació de les lleres públiques, definint les zones de servitud i policia i amb prioritat en els trams inclosos en les àrees de protecció integral.
3. En la zona de domini hidràulic, així com en els marges inclosos en les zones de servitud i de policia de la Llei d’Aigües, s’ha de conservar la vegetació de ribera, i no s’ha de permetre la transformació a cultiu dels terrenys erms o destinats a usos forestals. Les tasques excepcionals de neteja i desbrossament selectiu motivades pel risc per a la seguretat de les persones o béns en cas de revinguda, requereixen l’informe favorable previ de l’administració competent en espais naturals protegits.
4. No pot ser ocupat el domini públic hidràulic ni la seua zona de servitud per instal·lacions o construccions de qualsevol tipus, permanents o temporals, llevat de les degudament autoritzades i justificades pel seu interés públic; tampoc no es permet l’extracció d’àrids, llevat d’aquells casos necessaris per a obres autoritzades de condicionament o neteja de les lleres.
5. A les riberes de rius, rambles i barrancs i en les masses d’aigua, les activitats i usos no prohibits per aquest pla i que hagen de disposar d’autorització de l’organisme de conca, necessiten a més amb caràcter previ a l’autorització, un informe favorable de l’administració competent en espais naturals protegits.

Article 13. Protecció d’aigües subterrànies
1. No es permet l’establiment de pous, rases, galeries o qualsevol dispositiu destinat a facilitar l’absorció pel terrenys d’aigües residuals que puguen produir, per la seua toxicitat o per la seua composició química i bacteriològica, la contaminació de les aigües superficials o profundes.
2. La construcció de fosses sèptiques per al sanejament d’habitatges aïllats i àrees recreatives, només pot ser autoritzada quan es donen les garanties suficients que no suposen cap risc per a la qualitat de les aigües superficials o subterrànies i hi haja raons justificades que impedisquen connectar-los a la xarxa de clavegueram.
3. En l’explotació dels aqüífers cal tendir a ajustar-se a les extraccions totals en l’any mitjà amb els recursos renovables estimats, amb l’objectiu de mantenir tan estable com siga possible el nivell piezomètric.

Article 14. Abocaments
1. Els abocaments d’aigües residuals i els seus possibles efectes sobre les aigües superficials i subterrànies queden regulats de manera general pels articles 92 i següents de la Llei 29/1985, de 2 d’agost, d’Aigües, modificats per la Llei 46/1999, de 13 de desembre.
2. No es permet l’abocament sense depurar, directe o indirecte, d’aigües residuals d’origen urbà al domini públic hidràulic, llevat del cas d’habitatges aïllats en el camp, granges d’aus i conills de menys de 100 unitats i estabulacions de bestiar major amb menys de 10 caps. En qualsevol cas, l’abocament ha de ser autoritzat per l’organisme de conca, i no pot realitzar-se mai dins dels perímetres de protecció de 500 metres al voltant de les captacions d’aigua potable.
3. En el cas d’explotacions ramaderes aïllades majors que les assenyalades en el paràgraf anterior, o explotacions menors pròximes entre si de manera que puga produir-se un efecte acumulatiu de l’abocament i sumen en total un nombre de caps superior al límit establit en el paràgraf anterior, han de tenir, necessàriament, un sistema de depuració de residus abans de l’abocament a la llera pública. Cal un informe favorable previ de l’administració competent en espais naturals protegits per a l’establiment d’aquestes explotacions i les instal·lacions de depuració necessàries per a garantir-ne la innocuïtat respecte del medi aquàtic, sense perjudici del que es disposa en la legislació d’impacte ambiental.
4. Es considera que dos o més explotacions tenen efecte acumulatiu quan l’abocament a domini públic hidràulic de cada una d’aquestes diste entre si menys de 500 metres.
5. Per a la concessió d’una llicència urbanística relacionada amb qualsevol activitat que puga generar abocaments de qualsevol naturalesa, llevat de les autoritzades per a connectar directament amb la xarxa de clavegueram, s’ha d’exigir la justificació del tractament que s’haja de donar als abocaments per a evitar la contaminació de les aigües superficials o subterrànies. El tractament d’aigües residuals ha de ser tal que les aigües resultants no sobrepassen els límits establits en la legislació sectorial.
6. L’efectivitat de la llicència queda condicionada en tot cas a l’obtenció i validesa posterior de l’autorització d’abocament.
7. Per a l’expedició d’una llicència de primera ocupació o llicència d’obertura relatives a activitats incloses en el paràgraf 5, cal aportar l’autorització d’abocament, expedida per l’organisme de conca, després de l’informe favorable de l’administració competent en espais naturals.
8. Els abocaments industrials a les xarxes generals de sanejament seran autoritzats quan aquests abocaments siguen assimilables als de naturalesa urbana pel que fa a la càrrega contaminant. En el cas que l’efluent no siga assimilable pel tractament urbà previst, s’han d’adequar les característiques d’aquests efluents als objectius de qualitat establits mitjançant les ordenances d’abocament oportunes. En qualsevol cas, es prohibeix l’abocament directe o indirecte d’efluents industrials sense depuració al domini públic hidràulic.
9. En el domini públic hidràulic i les seues zones de servitud i policia, no es permet l’abocament o depòsit permanent o temporal de cap tipus de residu sòlid, escombraries o substàncies, qualsevol que siga la seua naturalesa, que constituïsquen o que puguen constituir un perill de contaminació de les aigües o de degradació del seu entorn; llevat dels casos de neteja, d’acord amb el que s’estableix en l’article 49 del Reglament de Domini Públic Hidràulic. A aquest efecte, s’han de clausurar i segellar els abocadors incontrolats que hi haja a la zona.

Article 15. Captacions d’aigua
1. Les obertures de pous o captacions d’aigua dins de l’àmbit del PORN s’han d’efectuar de forma que no provoquen repercussions negatives sobre el sistema hidrològic i la resta dels aprofitaments. Les noves captacions requereixen autorització de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer, després de l’informe de l’administració competent en espais naturals protegits.
2. Per a l’obtenció d’una llicència urbanística o d’obertura corresponent a activitats industrials o mineres i per a usos residencials, cal justificar degudament l’existència de la dotació d’aigua necessària.

Article 16. Protecció de fonts i brolladors
Les obres de qualsevol tipus que es puguen realitzar en l’àmbit immediat de les nombroses fonts i brolladors que hi ha a la serra han de garantir la seua permanència i han de respectar la seua tipologia tradicional. Els possibles aprofitaments de les seues aigües han de garantir el manteniment d’un cabal mínim per a ús dels excursionistes i de la fauna silvestre.

SECCIÓ SEGONA
Protecció dels sòls

Article 17. Moviments de terres
1. Queden sotmeses al procediment d’avaluació d’impacte ambiental les activitats que comporten moviments de terra previstes en el Decret 162/1990, de 15 d’octubre, de la Generalitat Valenciana, pel qual s’aprova el Reglament per a l’Execució de la Llei 2/1989, de 3 de març, d’Impacte Ambiental (DOGV núm. 1.412, de 30.10.1990) i en l’article 162 del Decret 98/1995, de 16 de maig, del Govern Valencià, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei 3/1993, de 9 de desembre, Forestal de la Comunitat Valenciana (DOGV núm. 2.520, d’01.07.1995).
2. No es consideren moviments de terra a l’efecte de l’apartat anterior, les tasques de preparació i condicionament de terres de cultiu relacionades amb el desenvolupament normal de l’activitat agrícola.

Article 18. Conservació de la coberta vegetal
Es consideren prioritàries, en l’àmbit del PORN, totes aquelles actuacions que tendisquen a conservar la coberta vegetal com a mitjà per a evitar els processos erosius. S’afavorirà el manteniment dels cultius llenyosos.

Article 19. Pràctiques de conservació de sòls
1. En l’àmbit del Parc Natural de la Serra de Mariola no es poden destruir bancals ni marges d’aquests, ni dur a terme transformacions agrícoles i tasques que posen en perill la seua estabilitat o suposen eliminar-los. A les àrees agrícoles poden realitzar-se aquestes actuacions, després de l’autorització de l’administració competent en espais naturals protegits, sempre que es consideren degudament justificades i no suposen un increment inadmissible del risc d’erosió.
2. D’acord amb el que s’estableix en l’article 28 de la Llei 3/1993, de 9 de desembre, de la Generalitat Valenciana, Forestal de la Comunitat Valenciana (DOGV núm. 2.168, de 21.12.1993), l’administració ha de cuidar de l’estabilització i regeneració dels terrenys situats en vessants, amb terrasses o bancals que hagen deixat de ser conservats o que s’abandonen com a sòls agrícoles. L’estabilització i regeneració de terrenys poden ser imposats als propietaris per raons ecològiques o de conservació de sòls.
3. Es prohibeix amb caràcter general rompre terrenys amb vegetació silvestre per a l’establiment de noves àrees de cultiu, sense perjudici del que es disposa en l’article 35.2, així com la utilització sobre terrenys incultes de mètodes de repoblació forestal diferents de l’aclotament o l’obertura de caselles.
4. No es permet la realització d’aterraments de sòls, excepte en projectes de correcció de talussos o obres per al control de l’erosió en sòls agrícoles.
5. Sense perjudici del que es disposa en l’article 63 (xarxa viària), l’ampliació o modificació del traçat, així com la construcció de vies d’accés de qualsevol naturalesa, no pot realitzar-se quan es generen pendents superiors al 7% en sòls tous o 15% en sòls durs.
6. Sempre que la realització d’un obra vaja acompanyada de la generació de talussos per desmunt o terraplé, és obligatori fixar-los mitjançant repoblació vegetal amb espècies pròpies de la zona o elements naturals. Es poden permetre les actuacions d’obra civil sempre que siguen tractades mitjançant tècniques d’integració paisatgística.

SECCIÓ TERCERA
Protecció de la vegetació silvestre

Article 20. Formacions vegetals
Es consideren formacions vegetals subjectes a les determinacions del present pla totes aquelles no cultivades o resultants de l’activitat agrícola.

Article 21. Tala i recol·lecció
1. A les àrees forestals, àrees de protecció ecològica i àrees de protecció integral, s’hi prohibeix, amb caràcter general i sense perjudici del que es disposa en els punts següents d’aquest article, danyar, mutilar, talar o recol·lectar qualsevol espècimen vegetal silvestre, llevat d’autorització expressa de l’administració competent en espais naturals protegits per raons fitosanitàries, per a la millora de les formacions arbrades, per a la reproducció d’espècies vegetals o per a la investigació. Aquesta prohibició també s’ha d’aplicar a tot l’àmbit del PORN per als arbres cultivats d’interés etnoagrari com l’atzeroler o seroler (Crataegus azarolus), el server o servera (Sorbus domestica), el nesprer o nyesprer (Mespilus germanica) o el ginjoler (Ziziphus jujuba).
2. La recol·lecció total o parcial de tàxons vegetals per a fins comercial requereix autorització expressa de l’administració forestal després de l’informe favorable de l’administració competent en espais naturals protegits. En la sol·licitud d’autorització s’ha de fer constar l’espècie a recol·lectar, la quantitat d’exemplars o el seu equivalent en pes, el període i àrees de recol·lecció, les parts del vegetal a recol·lectar, etc.
3. La tala d’arbres amb fins d’aprofitament forestal, que únicament pot afectar pins i xops, requereix l’autorització de l’administració forestal, després de l’informe favorable de l’administració competent en espais naturals protegits.
4. Es permet la recol·lecció consuetudinària de fruits i llavors de plantes silvestres de consum tradicional, tals com bolets, móres, etc., sempre que hi ha ja consentiment tàcit del propietari i sense perjudici del que s’estableix en l’Ordre de 16 de setembre de 1996, de la Conselleria d’Agricultura i Medi Ambient, per la qual es regula la recol·lecció de bolets i altres fongs al territori de la Comunitat Valenciana (DOGV núm. 2.870, del 15.11.1996) i de les limitacions específiques que l’administració competent en espais naturals protegits puga establir quan resulte perjudicial, per la intensitat o altres causes, per a la flora o fauna.

Article 22. Regeneracions i plantacions
1. Els treballs de regeneració i recuperació de la coberta vegetal té com a objectiu la formació i potenciació de les comunitats vegetals naturals característiques de l’àmbit del PORN, en els seus diferents estadis de desenvolupament.
2. No es permet la introducció i repoblació amb espècies exòtiques, entenent-hi tota espècie, subespècie o varietat que no pertanya o haja pertanyut històricament a la vegetació silvestre de l’àmbit del PORN. Quan aquestes espècies estiguen destinades a jardins públics o àrees cultivades cal garantir el control de l’espècie evitant que envaïsca l’àmbit del PORN; en qualsevol cas, es prohibeix la plantació d’espècies de caràcter invasor reconegut.
3. És necessària l’autorització de l’administració forestal, després de l’informe favorable de l’administració competent en espais naturals protegits, per a realitzar qualsevol modificació de l’estructura vegetal d’un finca forestal (tries, tallades de millora i sanejament, podes de formació, aclarides, estassades, tales, etc.), sent necessària la presentació d’un document en què s’especifiquen les accions que es pretenen dur a terme i al qual s’haurien d’ajustar els treballs a realitzar.
4. La introducció i reintroducció d’espècies autòctones que no existisquen actualment a la zona i la manera de realitzar-la, requereix l’autorització de l’administració competent en protecció d’espècies, després de l’informe favorable de l’administració competent en espais naturals protegits.

SECCIÓ QUARTA
Protecció de la fauna

Article 23. Protecció de la fauna silvestre
1. En aplicació de l’article 26.4 de la Llei 4/1989, de 27 de març, de Conservació dels Espais Naturals i de la Flora i Fauna Silvestres (BOE núm. 74, de 28.03.1989), no es permeten, amb caràcter general, les activitats que puguen comportar la destrucció o deteriorament irreversible de la fauna silvestre tal com la destrucció de nius i caus, tràfic, manipulació i comerç de cries, ous i adults.
2. Cal respectar, en tot cas, la normativa establida en el Decret 265/1994, de 20 de desembre, del Govern Valencià, pel qual es crea i regula el Catàleg Valencià d’Espècies Amenaçades de Fauna i s’estableixen categories i normes de protecció de la fauna (DOGV núm. 2.431, de 19.01.1995), i el Reial Decret 1.095/1989, de 8 de setembre, pel qual s’estableixen les espècies que poden ser objecte de caça i pesca i normes per a protegir-los (BOE núm. 218, de 12.09.1989), així com la resta de la legislació per la qual es protegeixen determinades espècies de fauna.
Les autoritzacions excepcionals per al control de la població d’espècies potencialment perjudicials per a l’agricultura, ramaderia, boscos, caça, pesca, fauna silvestre o salut pública, mitjançant qualsevol procediment de captura o mort (batudes, guaites, mètodes massius, etc.) requereixen l’informe favorable previ de l’administració competent en espais naturals protegits. S’ha de realitzar un control i seguiment estrictes d’aquestes autoritzacions.
3. Sense perjudici del que s’estableix en l’article 52, que regula la circulació de persones i vehicles, per a evitar molèsties a la fauna durant l’època de reproducció, els aprofitaments forestals, tractaments de silvicultura i altres activitats potencialment pertorbadores s’han de realitzar des del mes d’agost fins al de febrer, ambdós inclosos, excepte als llocs on es tinga constància de la cria d’espècies més primerenques (grans àguiles, mussols, teixons, fagines...) on tampoc es permet en gener ni febrer. Poden autoritzar-se excepcionalment altres períodes d’execució diferents, després de l’informe favorable de l’administració competent en espècies protegides.
4. S’ha d’estudiar la permeabilitat per a la fauna silvestre de les carreteres existents en l’àmbit del PORN, incloses les que el delimiten, així com les possibles mesures correctores que garantisquen aquesta permeabilitat. D’acord amb les disponibilitats pressupostàries i les prioritats que s’establisquen per la importància de l’impacte sobre la fauna, les administracions titulars de les carreters o la Conselleria de Medi Ambient han d’executar les obres de correcció.

Article 24. Repoblació o amollament d’animals
1. No es poden repoblar o amollar espècies animals exòtiques, entenent-hi tota espècie, subespècie o varietat que no pertanya o haja pertanyut històricament a la fauna de l’àmbit del PORN, llevat de la utilització d’espècies per al control biològic de plagues que realitze o autoritze l’administració competent en aquest camp, després de l’informe favorable de l’administració competent es espais naturals protegits.
2. En relació amb les espècies autòctones, de conformitat amb el que es disposa en l’article 5 del Reial Decret 1.095/1989, de 8 de setembre, pel qual s’estableixen les espècies que poden ser objecte de caça i pesca i normes per a protegir-les (BOE núm. 218, de 12.09.11989) pel que fa a espècies cinegètiques i piscícoles, i en l’article 12 del Decret 265/1994, de 20 de desembre, del Govern Valencià, pel qual es crea i regula el Catàleg Valencià d’Espècies Amenaçades de Fauna i s’estableixen categories i normes de protecció de la fauna (DOGV núm. 2.431, de 19.01.1995) per a espècies catalogades i protegides, la introducció i reintroducció d’espècies o el reforçament de poblacions, i la manera de realitzar-les, requereix l’autorització de l’administració competent en protecció d’espècies, després de l’informe favorable de l’administració competent en espais naturals protegits.
3. D’acord amb l’article 162 del Decret 98/1995, de 16 de maig, del Govern Valencià, pel qual s’aprova el Reglament del Llei 3/1993, de 9 de desembre, Forestal de la Comunitat Valenciana (DOGV núm. 2.520, d’01.06.1995), el projecte d’introducció de noves espècies s’ha de sotmetre al procediment d’estimació d’impacte ambiental. El corresponent estudi d’impacte ambiental ha de contenir com a mínim un inventari ambiental de base i una justificació respecte de l’espècie a reintroduir, on s’han d’establir les seues característiques, calendari d’introducció, qualificació del personal encarregat d’executar-lo i un programa de seguiment.

Article 25. Closos i tanques
1. Queda prohibit en l’àmbit del Parc Natural de la Serra de Mariola l’establiment de nous closos cinegètics. A les àrees de protecció integral no es poden instal·lar noves tanques de cap tipus.
2. A les àrees de protecció ecològica i a les àrees de protecció paisatgística només es poden autoritzar les noves tanques destinades a la protecció d’edificacions o instal·lacions quan abracen una superfície major d’una hectàrea. Igualment, en aquestes zones només es permet amb caràcter excepcional la instal·lació de tanques per a aprofitament ramader extensiu o per a protecció de cultius que afecten superfícies superiors a una hectàrea, quan l’administració competent en espais naturals protegits considere admissible l’impacte sobre el paisatge, la vegetació i la fauna silvestres.
3. S’han de prendre les mesures oportunes per a garantir la permeabilitat per a la fauna silvestre de les tanques preexistents que comprenguen superfícies majors d’una hectàrea.

SECCIÓ CINQUENA
Protecció del paisatge

Article 26. Impacte paisatgístic
1. La implantació d’usos o activitats que per les seues característiques puguen generar un impacte paisatgístic important, s’han de realitzar de manera que es minimitze l’efecte negatiu sobre el paisatge natural o edificat.
2. Amb aquesta finalitat s’ha d’evitar especialment ubicar-los en llocs de gran incidència visual, tals com la proximitat a les vies de comunicació, voltants de monuments o edificis i construccions d’interés historicocultural, fites i elements singulars de caràcter natural, etc. En qualsevol cas, les instal·lacions i edificacions en el medi rural han d’incorporar les mesures d’emmascarament i mimetització necessàries per a integrar-les en el paisatge.
3. Les pistes i camins forestals i rurals, àrees tallafocs i instal·lació d’infraestructures de qualsevol tipus que siguen autoritzades, s’han de realitzar atenent la màxima integració en el paisatge i el mínim impacte ambiental.

Article 27. Publicitat estàtica
Dins de l’àmbit establit per al Parc Natural de la Serra de Mariola, la col·locació de cartells informatiu de propaganda, inscripcions o artefactes de qualsevol naturalesa amb fins publicitaris, requereix un informe favorable previ de l’administració competent en espais protegits.

Article 28. Característiques estètiques de les edificacions en medi rural
1. Sense perjudici del que es disposa en la secció huitena del capítol II d’aquestes normes, les edificacions s’han d’efectuar dins del respecte a les característiques estètiques i de materials tradicionals, procurant la integració correcta en el paisatge i evitant la ruptura d’aquest mitjançant l’aparició d’edificis o instal·lacions que per la seua alçària, volum, caràcter o aspecte exterior, siguen discordants amb la resta.
2. Els elements constructius tradicionals existents, tals com ermites, masies, neveres, etc., són objecte de protecció especial a fi de garantir la conservació i recuperació dels valors arquitectònics i tipologies relacionades tradicionalment amb les activitats al territori. Per a restaurar-los, els particulars poden demanar col·laboració tècnica i econòmica de l’administració competent.

SECCIÓ SISENA
Protecció del patrimoni cultural

Article 29. Patrimoni cultural
1. Tenen consideració de béns culturals protegits els inclosos en el Catàleg de Patrimoni Arquitectònic, en el Catàleg de Jaciments Arqueològics i en l’Inventari de Béns Etnològics elaborats per la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència, que es localitzen en l’àmbit del PORN, així com els jaciments de restes paleontològiques existents en l’àmbit del PORN.
2. Tota modificació o actuació sobre un element considerat com a bé cultural protegit o sobre la seua àrea d’afectació requereix l’informe favorable de la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència, que és, a tots els efectes, vinculant.
3. Els béns culturals protegits poden acollir usos turisticorecreatius, sempre que aquests no impliquen la pèrdua dels seus valors científics i culturals.
4. Quan en el transcurs de qualsevol obra o activitat sorgisquen vestigis de jaciments de caràcter arqueològic, paleontològic o antropològic, s’han de paralitzar els treballs a fi que no afecten les restes i s’ha de comunicar la troballa a la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència perquè l’avalue i, si és el cas, prenga les mesures protectores oportunes.
5. A l’efecte del que s’estableix en els paràgrafs anteriors d’aquest article, la Conselleria de Medi Ambient ha d’elaborar sota la supervisió tècnica de la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència, el catàleg de béns culturals protegits de la serra de Mariola. En aquest catàleg s’han de delimitar cartogràficament les àrees d’afectació de cada un dels béns culturals protegits.

SECCIÓ SETENA
Protecció de les vies pecuàries

Article 30. Legislació aplicable
1. Les vies pecuàries en l’àmbit del PORN estan subjectes al que es disposa en la Llei 3/1995, de 23 de març, de Vies Pecuàries (BOE núm. 71, de 24.03.1995) i en el reglament que la desplegue, i a les directrius establides en aquest PORN.
2. D’acord amb el que es disposa en l’article 17 de la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat Valenciana, d’Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana (DOGV núm. 2.423, de 09.01.1995), aquelles vies pecuàries existents en l’àmbit del PORN que es cataloguen com d’interés natural, no poden ser objecte de desafectació del domini públic.
3. D’acord amb l’article 10.2 d’aquest PORN, els trams de totes les vies pecuàries que travessen àrees agrícoles i àrees d’activitats extractives es consideren àrees forestals, i, per tant, d’acord amb l’article 58.1, s’han de qualificar urbanísticament com a sòl no urbanitzable de protecció especial.

Article 31. Delimitació, fitació i obres d’adequació
L’administració competent ha de realitzar la delimitació i fitació de les vies pecuàries existents en l’àmbit del PORN, donant prioritat als trams que travessen àrees agrícoles i àrees d’activitats extractives i a les que s’incloguen en el Catàleg de Vies Pecuàries d’Interés Natural de la Comunitat Valenciana, i han de vetlar pel seu manteniment com a espais d’ús públic. A més, s’han de realitzar les inversions necessàries per a adequar les vies pecuàries a les seues funcions de corredors ecològics i al seu ús educatiu i recreatiu.

Article 32. Vies pecuàries d’interés natural
Tenint en compte l’interés de les vies pecuàries per a fins de conservació de la natura, educatiu o recreatius, i la seua utilitat per a connectar la serra de Mariola amb els espais naturals circumdants, han de ser inclosos en el Catàleg de Vies Pecuàries d’Interés Natural de la Comunitat Valenciana, previst en l’esmentat article 17 de la Llei 11/1994, com a mínim les següents:
– Vereda del Pantanet (Alfafara), en tota la seua extensió.
– Carrerada del Rogeral (Alfafara), en tota la seua extensió.
– Assegador del Barranc de Falces (Alfafara), en tota la seua extensió.
– Assegador de Mariola (Agres), en tota la seua extensió.
– Canyada real de la Cabanya a la foia Ampla (Cocentaina), en tota la seua extensió.
– Canyada real del riu de Penàguila per l’Agronòmica del Collado de la Sabata (Cocentaina), en tota la seua extensió.
– Canyada real del Poble Nou (Cocentaina), des de la lloma del Perot fins al final a la casa de la Foia Ampla.
– Assagador de les Cases de Penella (Cocentaina), en tota la seua extensió.
– Assagador de la Font de l’Om (Cocentaina), en tota la seua extensió.
– Vereda de l’Esquererola (Cocentaina), en tota la seua extensió.
– Canyada d’Alcoi (Alcoi), en tota la seua extensió.
– Canyada del Port (Alcoi), entre la font de Moia i la unió amb a la canyada d’Alcoi a l’altura del mas de Blai Giner.
– Assagador de Mariola (Alcoi), en tota la seua extensió.
– Assagador del Pi de la Valora (Alcoi), en tota la seua extensió.
– Vereda del Troncal (Alcoi), en tota la seua extensió.
– Assagador de la Venta del Cuerno (Alcoi), en tota la seua extensió.
– Vereda de la Font Freda (Alcoi), en tota la seua extensió.
– Vereda de les Talaies (Banyeres de Mariola), en tota la seua extensió.
– Assagador del Pla de Sant Jordi a Mariola (Banyeres de Mariola), en tota la seua extensió.
– Assagador del Pla de Sant Jordi (Bocairent), en tota la seua extensió.
– Assagador de la Font Freda (Bocairent), en tota la seua extensió.
– Assagador de Mariola (Bocairent), en tota la seua extensió.
– Assagador de Santa Bàrbara (Bocairent), en tota la seua extensió.
– Carrerada assagador de Mariola a Cocentaina (Bocairent), en tota la seua extensió.

CAPÍTOL II
Normes sobre regulació d’activitats i infraestructures

SECCIÓ PRIMERA
Activitats extractives i mineres

Article 33. Activitats extractives i mineres
1. No es permeten les explotacions mineres realitzades a cel obert en tot l’àmbit del PORN, excepte aquelles que es troben degudament autoritzades a l’entrada en vigor del PORN.
2. L’explotació de les pedreres que estiguen funcionant legalment a l’entrada en vigor del PORN, s’ha de fer de forma descendent, iniciant les tasques d’extracció en els bancs més alts i restaurant-los immediatament, segons vagen quedant exhaurits, de manera que es compaginen les tasques de restauració amb les d’explotació.
L’explotació d’aquestes pedreres no pot estendre’s fora de les àrees d’activitats extractives definides en el títol II d’aquesta normativa i dibuixada en la cartografia de zonificació en les quals es troben inscrites.
L’aprovació dels plans de tasques anuals i dels projectes de restauració requereix un informe favorable previ de l’administració competent en espais naturals protegits, que ha d’avaluar l’adequació de l’explotació i de les tasques de restauració als objectius d’integració paisatgística i ecològica a la serra de Mariola.
3. Una vegada finalitzada l’explotació, les pedreres han de quedar restaurades pels seus titulars, d’acord amb el corresponent projecte de restauració en el termini màxim d’un any, entenent la restauració com a via per a aconseguir que el terreny torne a ser útil per a un determinat ús que pot ser diferent de l’original, tals com l’ús agrícola, forestal o recreatiu. En cas d’incompliment d’aquest termini, l’administració pot executar subsidiàriament el projecte de restauració a càrrec del titular, sense perjudici de les possibles sancions que corresponguen. El perfil de la pedrera ha de quedar de manera que l’alçària dels bancs de restauració no siga superior a 8 metres i els talussos no superen els 45º d’inclinació, quedant aquests separats per bermes de quatre metres d’amplada com a mínim.

SECCIÓ SEGONA
Activitats agràries

Article 34. Concepte
Es consideren agràries o agropecuàries les activitats relacionades directament amb l’explotació dels recursos vegetals del sòl i la cria, reproducció i aprofitament d’espècies animals.

Article 35. Tipus de cultius i incompatibilitats
1. Es considera compatible en l’àmbit del PORN el manteniment de les activitats agrícoles que s’estan registrant legalment en el moment d’aprovació del PORN, tant en règim de secà com en regadiu.
2. Fora de les àrees de protecció paisatgística i de les àrees agrícoles no es poden ampliar les zones dedicades actualment a l’activitat agrícola. El cultiu d’espècies forestals de caràcter intensiu, únicament pot efectuar-se sobre aquestes àrees o en zones en què es realitze en el moment de l’aprovació del present PORN. L’administració competent en espais naturals protegits pot autoritzar excepcionalment la nova posada en cultiu d’antics camps abandonats per a benefici de la fauna silvestre o per a incloure’ls en àrees tallafocs.

Article 36. Conservació de terrenys cultivats
Pel seu valor ecològic, paisatgístic i de protecció davant l’erosió i els incendis forestals, per als terrenys agrícoles enclavats en zones forestals, i en particular els que el pla de prevenció d’incendis forestals considere com a àrea tallafocs, la Conselleria de Medi Ambient ha d’habilitar els mecanismes oportuns per a afavorir el manteniment d’aquests cultius.

Article 37. Construccions i instal·lacions relacionades amb les activitats agropecuàries
Les construccions i instal·lacions vinculades a l’explotació agropecuària (magatzems de productes i maquinària, quadres, estables, etc.) i les infraestructures de serveis a l’explotació, a les zones en què es permeta, han de guardar una relació de dependència i proporció adequades a la tipologia dels aprofitaments als quals es dedique l’explotació en què hagen d’instal·lar-se. A més, han de complir les limitacions i requisits establits en l’article 59.

Article 38. Productes fitosanitaris
L’ús de productes fitosanitaris s’ha d’ajustar a les normes i plans sectorials que els siguen aplicables, d’acord amb els períodes, limitacions i condicionaments establits pels organismes competents.
En qualsevol cas, en l’àmbit del PORN, es prohibeix l’ús de productes fitosanitaris inclosos en la categoria toxicològica C per a la fauna terrestre. Igualment, a les zones que puguen considerar-se com a humides d’acord amb l’article 3 de l’Ordre del Ministeri d’Agricultura, de 9 de desembre de 1975, per la qual es reglamenta l’ús de productes fitosanitaris per a prevenir danys a la fauna (BOE de 19.12.1975), està prohibit l’ús de fitosanitaris de la categoria C per a la fauna aqüícola.

Article 39. Ramaderia
1. S’autoritza amb caràcter general, perquè es considera compatible amb els objectius de protecció d’aquest PORN, l’activitat ramadera practicada de forma extensiva.
Queden excloses d’aquesta norma les àrees de protecció integral sense perjudici que el pla d’aprofitament ramader puga permetre la ramaderia a determinades zones incloses en aquesta unitat de zonificació. També s’exclouen de l’autorització general aquelles zones que, a fi d’una protecció especial atés el seu fort índex d’erosió o la presència d’espècies que puguen resultar perjudicades per la pràctica ramadera, siguen delimitades per l’administració competent en espais naturals protegits. Així mateix, d’acord amb l’article 159.2 del Decret 98/1995, de 16 de maig, del Govern Valencià, pel qual s’aprova el Reglament del Llei 3/1993, de 9 de desembre, Forestal de la Comunitat Valenciana (DOGV núm. 2.520, d’01.06.1995), no es poden destinar al pasturatge durant un període de cinc anys els terrenys forestals afectats per incendis.
2. L’ordenació de la ramaderia extensiva sobre terrenys forestals s’ha de realitzar a través d’un pla d’aprofitament ramader que ha d’aprovar l’administració competent en ramaderia, després de l’informe favorable de l’administració competent en espais naturals protegits. Aquest pla ha d’establir, almenys, les condicions següents:
– Delimitació d’àrees vedades.
– Definició de la càrrega aplicable a les diferents zones.
– Disseny d’un sistema de rotació per a evitar el sobrepasturatge.
– Disseny de les infraestructures i instal·lacions necessàries per a la ramaderia extensiva (abeuradors, instal·lacions per a la guarda del ramat, etc.).
3. Mentre no s’aprove l’esmentat pla d’aprofitament ramader, l’administració competent en espais naturals protegits pot establir les limitacions que considere necessàries per a garantir la compatibilitat de l’aprofitament ramader amb la protecció de la serra.
4. Les instal·lacions ramaderes s’ha d’ajustar, a més del que estableixen els articles 37 i 59, a les determinacions següents:
– Han de disposar d’un sistema de depuració de residus i emissions quan se superen les unitats o caps establits en l’article 14.2.
– Han de complir el que s’especifica en la legislació d’activitats molestes, insalubres, nocives i perilloses.

SECCIÓ TERCERA
Aprofitament forestal

Article 40. Terrenys forestals
1. A l’efecte del present pla, es consideren terrenys forestals els definits com a tals en l’article 2 de la Llei 3/1993, de 9 de desembre, de la Generalitat Valenciana, Forestal de la Comunitat Valenciana (DOGV 2.168, de 21.12.1993; i 2.195, de 28.01.1994), modificat per l’article 32 de la Llei 10/1998, de 28 de desembre, de Mesures Fiscals, de Gestió Administrativa i Financera, i d’Organització de la Generalitat Valenciana (DOGV núm. 3.404, de 31.12.1998).
2. El Govern Valencià ha de declarar de domini públic, a l’efecte del que s’estableix en la legislació forestal, els terrenys forestals de propietat privada inclosos en l’àmbit del PORN.
3. S’han de declarar com a forests protectores aquells terrenys forestals de propietat privada que complisquen els requisits establits en l’article 22.1 del Decret 98/1995, de 16 de maig, del Govern Valencià, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei 3/1993, de 9 de desembre, Forestal de la Comunitat Valenciana (DOGV núm. 2.520, d’01.06.1995).
4. En els catàlegs de la Comunitat Valenciana de Forests de Domini Públic i d’Utilitat Pública, i de Forests Protectores, s’hi ha de fer constar l’afectació total o parcial dels terrenys catalogats a l’àmbit del present PORN.
5. La Conselleria de Medi Ambient ha de realitzar un programa d’adquisició de terrenys forestals de propietat privada per a incrementar la superfície de forest pública mitjançant compravenda, permuta, donació, herència o llegat i mitjançant qualsevol altre procediment, inclosa l’expropiació amb prioritat quan concórrega alguna de les condicions següents:
– Terrenys d’alt valor ecològic.
– Terrenys inclosos en zones d’alt risc d’erosió.
– Terrenys que actualment es troben en estat de degradació per efecte d’incendis o inadequada gestió i disposen d’un elevat potencial ecològic per a regenerar-se.
– Terrenys enclavats o limítrofs amb terrenys de propietat de la Generalitat.
– Terrenys que continguen fauna o flora de valor especial.
– Terrenys declarats com a forests protectores.
6. De conformitat amb l’article 103 del Decret 98/1995, de 16 de maig, del Govern Valencià, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei 3/1993, de 9 de desembre, Forestal de la Comunitat Valenciana (DOGV núm. 2.520, d’01.06.1995), l’administració ha d’iniciar les accions oportunes per a incorporar al patrimoni de la Generalitat els terrenys forestals o agrícoles abandonats que no es troben inscrits en el registre de la propietat.
7. S’ha de procedir en el termini més breu possible a la delimitació i amollonament dels terrenys forestals de propietat pública existents en l’àmbit d’aquest PORN. En aquelles forests públiques ja delimitades i amollonades a l’entrada en vigor del present pla, s’han de revisar els mollons i s’han de restituir en cas necessari.

Article 41. Ordenació de forests
1. La divisió en demarcacions que s’ha d’efectuar en el Pla General d’Ordenació Forestal, d’acord amb el que es disposa en l’article 50 del Decret 98/1995, de 16 de maig, del Generalitat Valenciana, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei 3/1993, de 9 de desembre, Forestal de la Comunitat Valenciana (DOGV núm. 2.520, d’01.06.1995), ha de considerar l’àmbit territorial del PORN com una unitat de gestió, evitant els problemes derivats del seu caràcter interprovincial.
2. La Conselleria de Medi Ambient ha de redactar un pla forestal de la serra de Mariola que, si és el cas, ha de concretar les determinacions del pla general d’ordenació forestal per a l’àmbit del PORN, delimitant àrees d’actuació constituïdes per superfícies forestals homogènies susceptibles d’una gestió comuna. Per a cada una d’aquestes àrees s’han d’establir les prevencions i determinacions que calguen per a potenciar-ne la conservació i per a la protecció contra incendis.
3. Els aprofitaments forestals s’han de regular en el pla forestal de la serra de Mariola i les seues corresponents revisions, d’acord amb la legislació sectorial competent.
4. L’administració ha de promoure, si així ho determina el pla forestal de la serra de Mariola, la concentració parcel·lària o l’agrupació de propietaris per a constituir unitats que faciliten la gestió i els aprofitaments, amb prioritat en les forests protectores.

Article 42. Repoblació forestal
1. Sense perjudici del que es disposa en la legislació d’impacte ambiental, i en aplicació de l’article 65 del Decret 98/1995, de 16 de maig, del Govern Valencià, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei 3/1993, de 9 de desembre, Forestal de la Comunitat Valenciana (DOGV núm. 2.520, d’01.06.1995), la repoblació de terrenys forestals no catalogats a iniciativa dels seus titulars ha de disposar d’una autorització de l’administració forestal, després de l’informe favorable de l’administració competent en espais naturals protegits.
2. D’acord amb l’article 64 del Decret 98/1995, de 16 de maig, del Govern Valencià, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei 3/1993, de 9 de desembre, Forestal de la Comunitat Valenciana (DOGV núm. 2.520, d’01.06.1995), en el cas de forests catalogades, és necessari redactar un projecte de repoblació que ha de ser aprovat per l’administració forestal després de l’informe favorable de l’administració competent en espais naturals protegits. Els projectes de repoblació s’han de redactar seguint les directrius establides en l’Ordre de 16 de maig de 1996, de la Conselleria d’Agricultura i Medi Ambient, per la qual s’aproven les directrius tècniques bàsiques per a les actuacions de reforestació o repoblació forestal a la Comunitat Valenciana (DOGV núm. 2.780, de 28.06.1996).
3. El material vegetal utilitzat en les repoblacions ha de complir els requisits exigits en l’annex II de l’Ordre de 16 de maig de 1996, de la Conselleria d’Agricultura i Medi Ambient, per la qual s’aproven directrius tècniques bàsiques per a les actuacions de reforestació o repoblació forestal a la Comunitat Valenciana (DOGV núm. 2.780, de 28.06.1996), així com en l’Ordre de 19 de febrer de 1997, de la Conselleria d’Agricultura i Medi Ambient, per la qual s’estableixen les normes relatives a la procedència i els patrons de qualitat dels materials que s’utilitzen per a fins forestals al territori de la Comunitat Valenciana (DOGV núm. 2.946, de 06.03.1997). Així mateix, ha de procedir d’una regió o domini de procedència (definits en la norma susdita) que incloga el territori on s’ha de realitzar la repoblació.

Article 43. Aprofitaments forestals
1. Els aprofitaments forestals en l’àmbit del PORN s’han d’ajustar al que es disposa en la Llei 3/1993, de 9 de desembre, de la Generalitat Valenciana, Forestal de la Comunitat Valenciana (DOGV núm. 2.168, de 21.12.1993), en el Decret 98/1995, de 16 de maig, del Govern Valencià, pel qual s’aprova el seu reglament (DOGV núm. 2.520, d’01.06.1995) i en el Pla Forestal de la Serra de Mariola.
2. No es poden transformar a usos agrícoles els terrenys forestals existents en l’àmbit del PORN, llevat del que s’estableix en l’article 35.2.
3. No es permeten les tallades arreu, excepte per raons fitosanitàries, instal·lació d’infraestructures o altres actuacions que reculla el Pla Forestal de la Serra de Mariola. S’exclouen d’aquesta prohibició els cultius de xops en ribera, així com els cultius forestals industrials sobre sòl agrícola.
4. L’aprofitament de pastures i recursos cinegètics s’ha de limitar quan se’n puga derivar un risc per a la conservació dels sòls o hi haja arbres joves, especialment en zones repoblades o en procés de regeneració.
5. L’extracció de productes s’ha de realitzar exclusivament a través de vies autoritzades per l’administració forestal després de l’informe favorable de l’administració competent en espais naturals protegits. Aquests camins de desemboscar han de coincidir preferentment amb camins preexistents, tenir el mínim de pendent possible i afectar en la menor mesura possible la vegetació. L’extracció s’ha de realitzar prioritàriament mitjançant cavalleries.
Amb la finalitat de reduir el risc d’erosió s’ha d’exigir al promotor l’aplicació de mesures de restauració sobre el camí de desemboscar una vegada finalitzada l’extracció.
6. Els aprofitaments en forests públiques s’han de realitzar de manera que els beneficis revertisquen en la població local. Les entitats titulars de la forest estan obligades a invertir, almenys, el 30% de l’import d’aquests aprofitaments en l’ordenació i millora de les masses forestals.
7. D’acord amb l’article 154 del Decret 98/1995, de 16 de maig, del Govern Valencià, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei 3/1993, de 9 de desembre, Forestal de la Comunitat Valenciana (DOGV núm. 2.520, d’01.06.1995), no es poden depositar en cap moment restes procedents de treballs de silvicultura o aprofitaments forestals en una franja de 10 metres a cada costat dels camins forestals.
La fusta i llenya d’interés comercial procedent de treballs de silvicultura o aprofitaments forestals ha de ser retirada en un termini màxim de dos mesos des de l’acabament dels treballs. Els residus sense aprofitament comercial s’han d’eliminar, també en el termini de dos mesos, mitjançant trituració in situ, i mai mitjançant l’ús de foc, excepte en zones a una distància mínima de 500 metres dels terrenys forestals. En cas de risc elevat de plagues que puguen afectar la vegetació, pot exigir-se la retirada o eliminació immediata de les acumulacions de fusta i llenya en la forest.
8. En l’ús de maquinària i eines durant la realització de treballs de silvicultura o aprofitaments forestals de fusta, s’han de tenir en compte les normes mínimes de desinfecció que asseguren la no-transmissió de malalties.

Article 44. Construccions i instal·lacions relacionades amb l’activitat forestal
Les construccions i instal·lacions vinculades a l’explotació forestal, a les zones en què es permeten, han de mantenir un relació de dependència i proporció adequades a la tipologia dels aprofitaments als quals es dedique l’explotació en què s’hagen d’instal·lar. A més, s’han de complir les limitacions i requisits establits en l’article 59.

Article 45. Incendis forestals
1. S’ha de redactar un pla de prevenció d’incendis forestals per a l’àmbit del PORN, que ha de ser aprovat per l’administració forestal, després de l’informe favorable de l’administració competent en espais naturals protegits. El pla de prevenció d’incendis forestals de la serra de Mariola ha de contenir, almenys, els aspectes següents:
– Zonificació del territori en funció dels risc d’incendi.
– Inventari i valoració dels mitjans de prevenció existents (xarxa viària jerarquitzada en funció del trànsit, xarxa de vigilància fixa i mòbil, xarxa d’infraestructura de defensa contra incendis).
– Criteris bàsics per als plans locals de prevenció d’incendis forestals i per als plans locals de cremes.
– Delimitació de les zones agrícoles enclavades o que confronten amb masses forestals el manteniment de les quals afavorisca la diversificació del paisatge rural i actuen com a àrea tallafocs, recollint la possibilitat d’habilitar les subvencions necessàries per a mantenir-les.
– Senyalització de les zones i camins en què s’haja de limitar temporalment o permanentment l’accés i trànsit de vehicles i persones.
– Directrius d’actuació i accions previstes en prevenció d’incendis, amb indicació de la forma i termini d’execució. Planificació de les accions de silvicultura preventiva.
– Establiment de mesures de dissuasió per a evitar l’inici de punts de focs.
– Estratègia per a evitar els conflictes d’interessos entre els diferents usuaris, que puguen acabar provocant un incendi.
– Pla economicofinancer.
2. En tot l’àmbit del PORN només poden realitzar-se les infraestructures de defensa contra incendis forestals establides en el pla de prevenció d’incendis forestals de la serra de Mariola. Fins que s’aprove, qualsevol actuació en aquest camp requereix autorització de l’administració forestal, després de l’informe favorable de l’administració competent en espais naturals protegits.
3. És obligatòria la redacció de plans locals de prevenció d’incendis per a totes les entitats locals incloses en l’àmbit del PORN. Els plans locals estan subordinats al pla de prevenció d’incendis forestals de la serra de Mariola en el seu àmbit d’afectació.
4. En el Registre de Terrenys Forestals Incendiats previst en l’article 159 del Decret 98/1995, de 16 de maig, del Govern Valencià, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei 3/1993, de 9 de desembre, Forestal de la Comunitat Valenciana (DOGV núm. 2.520, d’01.06.1995), s’han de fer constar explícitament les superfícies afectades per incendis incloses en l’àmbit del PORN.
5. Amb la finalitat de reduir el risc d’incendis forestals, queda prohibida en terrenys forestals i en els que hi confronten a menys de 500 metres, la realització de les activitats enumerades en l’article 145 del Decret 98/1995, de 16 de maig, del Govern Valencià, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei 3/1993, de 9 de desembre, Forestal de la Comunitat Valenciana (DOGV núm. 2.520, d’01.06.1995), sense perjudici del que es disposa en els plans locals de cremes vigents.
6. Requereixen autorització les activitats de risc enumerades en l’article 146 del Decret 98/1995, de 16 de maig, del Govern Valencià, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei 3/1993, de 9 de desembre, Forestal de la Comunitat Valenciana (DOGV núm. 2.520, d’01.06.1995), sense perjudici del que es disposa en els plans locals de cremes vigents.
7. D’acord amb l’article 157 del Decret 98/1995, de 16 de maig, del Govern Valencià, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei 3/1993, de 9 de desembre, Forestal de la Comunitat Valenciana (DOGV núm. 2.520, d’01.06.1995), l’administració ha de promoure la recuperació de la coberta vegetal als terrenys forestals incendiats mitjançant convenis amb els propietaris, subvencions o a iniciativa pròpia, quan no siga previsible la regeneració natural a mitjà termini.

Article 46. Silvicultura preventiva
Les accions sobre la vegetació per a la prevenció d’incendis forestals han de tenir com a objectiu interrompre la seua continuïtat tant verticalment com horitzontalment, en franges lineals. Aquestes accions s’han d’ajustar als criteris següents:
a) No s’ha d’actuar sobre el substrat mineral ni la part subterrània de la vegetació, llevat d’autorització expressa i conjunta de l’administració forestal i l’administració competent en espais naturals protegits. L’eliminació selectiva de la vegetació s’ha de realitzar mitjançant procediments mecànics o manuals, queda absolutament prohibit l’ús de productes químics fitotòxics.
b) Fins a l’aprovació del pla de prevenció d’incendis forestals de la serra de Mariola, els treballs de silvicultura preventiva únicament es poden realitzar a les àrees tallafocs preexistents, a les faixes auxiliars a ambdós costats de vies transitables amb vehicles de quatre rodes i a franges perimetrals d’àrees recreatives, urbanitzacions i edificacions. L’administració ha de vetlar per la coordinació dels treballs que es realitzen en finques veïnes per a aconseguir una continuïtat espacial amb la resta de la infraestructura de tallafocs existent.

Article 47. Avaluació d’impacte ambiental
Queden sotmesos al procediment d’estimació d’impacte ambiental, quan no estiguen sotmesos a avaluació d’impacte ambiental, d’acord amb el que es disposa en el Decret 162/1990, de 15 d’octubre, del Consell de la Generalitat Valenciana, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei 2/1989, de 3 de març, d’Impacte Ambiental (DOGV núm. 1.412, de 30.10.1990), les carreteres, camins i pistes forestals o les seues ampliacions, fins i tot les necessàries per a la defensa contra incendis, així com qualsevol edificació de nova planta sobre sòl no urbanitzable destinada a la defensa contra incendis.

SECCIÓ QUARTA
Activitat cinegètica i piscícola

Article 48. Normes generals
1. L’activitat cinegètica i piscícola es considera compatible en l’àmbit del PORN, i queda subjecta als períodes i condicions establits en la legislació sectorial específica i en els articles següents.
2. Poden ser objecte de caça i pesca en l’àmbit del PORN les espècies detallades en l’annex IV del Decret 265/1994, de 20 de novembre, del Govern Valencià, pel qual es crea i regula el Catàleg Valencià d’Espècies Amenaçades de Fauna i s’estableixen categories i normes de protecció de la fauna (DOGV núm. 2.431, de 19.01.1995).
3. No es permeten, en l’àmbit del PORN, els procediments per a la captura d’espècies que es detallen en l’annex III del Reial Decret 1.095/1989, de 8 de setembre, pel qual s’estableixen les espècies que poden ser objecte de caça i pesca i normes per a protegir-les (BOE núm. 218, de 12.09.1989).
4. Amb la finalitat de garantir la supervivència de determinades espècies faunístiques amenaçades, l’administració competent en espais naturals protegits. pot establir limitacions a l’activitat cinegètica i piscícola en un territori determinat i durant un període de temps determinat.

Article 49. Ordenació cinegètica
1. D’acord amb l’article 3 del Decret 50/1994, de 7 de març, del Govern Valencià, pel qual es regulen els plans d’aprofitament cinegètic en terrenys de règim cinegètic especial dins de l’àmbit de la Comunitat Valenciana (DOGV núm. 2.233, de 23.03.1994), la caça als vedats inclosos en l’àmbit del PORN s’ha de regular mitjançant un pla tècnic d’aprofitament cinegètic o un pla reduït de caça, com a instrument de gestió per a l’aprofitament de la riquesa cinegètica de manera compatible amb la seua capacitat biològica i potenciació de les espècies existents.
2. L’ordenació cinegètica en l’àmbit del PORN té com a finalitat el manteniment de l’equilibri biològic de les diferents espècies animals. Per això, i amb el fi de garantir la consecució d’aquest equilibri, s’ha d’establir a cada vedat una zona de reserva on no s’ha de practicar la caça. Aquesta zona ha de quedar definida en el corresponent pla tècnic d’aprofitament cinegètic o pla reduït de caça, amb una superfície mínima del 10% del vedat. Com a criteri general s’ha de procurar fer coincidir les zones de reserva de vedat contigus, ubicant-los preferentment a les zones de major protecció del PORN.
Tots els vedats han de tenir aprovat en el termini màxim de sis mesos des de l’aprovació del PORN el corresponent pla cinegètic adaptat a aquest requisit, si no ho està ja.
La superfície de reserva ha de quedar exempta del pagament corresponent de taxes o impostos cinegètics; a aquest efecte, s’ha de llevar de l’àrea total del vedat per al càlcul d’aquestes imposicions. Aquestes zones de reserva han de ser convenientment senyalitzades a càrrec de la Conselleria de Medi Ambient en els sis mesos següents a l’aprovació del pla cinegètic o del PORN.
En aquells vedats que no complisquen els terminis i determinacions assenyalats, queda suspés qualsevol tipus d’aprofitament cinegètic fins que els complisquen.
3. Des del moment de l’aprovació d’aquest PORN, queda prohibida la caça als terrenys d’aprofitament cinegètic comú comprés en el seu àmbit d’afectació. L’administració competent ha de qualificar aquestes àrees com a refugi de caça i les ha d’assenyalar convenientment.
4. Sense perjudici del que es disposa en la regulació sectorial sobre períodes de veda i espècies cinegètiques a la Comunitat Valenciana, l’administració pot determinar en l’àmbit del PORN, si ho requereix l’estat dels recursos cinegètics, limitacions específiques en les espècies abatibles i períodes hàbils.
5. Als terrenys forestals que hagen patit els efectes d’un incendi, no s’hi permet l’aprofitament cinegètic en els dos anys següents. L’administració competent pot prorrogar aquest període si ho considera necessari per a una protecció adequada de la fauna o per a evitar que es veja perjudicat el procés de regeneració de la forest.

SECCIÓ CINQUENA
Activitat industrial

Article 50. Localització d’activitats industrials
1. Amb caràcter general no es permet la implantació d’activitats industrials de cap tipus fora de les àrees urbanes. Als municipis que tinguen un planejament urbanístic que no tinga previst sòl urbà o urbanitzable apte per a ubicar-hi indústries, aquestes podrien establir-se sobre les àrees agrícoles, sense perjudici del que s’estableix en la legislació vigent sobre sòl no urbanitzable.
2. Excepcionalment es permeten, dins de les àrees d’activitats extractives, les activitats de trituració i emmagatzematge d’àrids i de plantes de formigó i asfalt que, legalment, s’estiguen realitzant a l’entrada en vigor del PORN.

SECCIÓ SISENA
Activitats comercials

Article 51. Localització d’activitats comercials
1. En l’àmbit del PORN es prohibeix la implantació d’activitats comercials de cap tipus fora de les àrees urbanes.
2. Excepcionalment es pot permetre l’exercici d’aquella activitat comercial que es duga a terme en instal·lacions turístiques, recreatives, d’allotjament o restauració situades fora de les àrees de protecció integral, que complisquen el que es disposa en els article 55 i 56 de la present normativa, i sempre que aquesta activitat estiga prevista i justificada en la sol·licitud d’autorització de la instal·lació en què s’ha de dur a terme.
3. A la urbanització Pinatell (Bocairent) no es poden instal·lar grans superfícies de venda al detall la superfície de sala de vendes de les quals supere els 600 metres quadrats.

SECCIÓ SETENA
Activitats turisticorecreatives i d’investigació

Article 52. Circulació
1. D’acord amb l’article 92.1 del Decret 98/1995, de 16 de maig, del Govern Valencià, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei 3/1993, de 9 de desembre, Forestal de la Comunitat Valenciana (DOGV núm. 2.520, d’01.06.1995), no es permet la circulació de vehicles, amb motor o sense, camp a través.
2. Únicament es pot circular amb vehicles motoritzats per aquelles vies que tinguen una amplària que permeta el pas de vehicles de quatre rodes.
3. No es poden realitzar competicions esportives de vehicles amb motor, llevat les que es duguen a terme en circuits autoritzats a l’efecte ubicats a les àrees agrícoles. Les competicions de vehicles sense motor poden autoritzar-se fora de les àrees de protecció integral sempre que no tinguen principi o final de l’etapa dins de l’àmbit del Parc Natural de la Serra de Mariola.
4. Sense perjudici del que es disposa en els apartats següents d’aquest article, queda prohibida la circulació de vehicles motoritzats sense autorització expressa per les vies incloses en les àrees de protecció integral. S’ha de respectar el dret d’accés a les seues propietats i de circulació per aquestes vies a propietaris i residents.
5. A l’empara del que es disposa en l’article 94 del Decret 98/1995, de 16 de maig, del Generalitat Valenciana, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei 3/1993, de 9 de desembre, Forestal de la Comunitat Valenciana (DOGV núm. 2.520, d’01.06.1995), i en l’article 3 del Decret 183/1994, d’1 de setembre, del Govern Valencià, pel qual es regula la circulació de vehicles per terrenys forestals (DOGV núm. 2.344, de 13.09.1994), es pot limitar la circulació en camins i pistes forestals de vehicles i persones que no hagen sigut expressament autoritzades per l’administració competent en espais naturals protegits.
6. Sense perjudici del que es disposa en el paràgraf anterior, el pla de prevenció d’incendis de la serra de Mariola ha d’assenyalar els camins en què es limita la circulació de vehicles o persones, tant de manera temporal com permanent.

Article 53. Acampada
Les acampades s’han d’atenir al que es disposa en el Decret 233/1994, de 8 de novembre, del Govern Valencià, pel qual es regulen les acampades i l’ús d’instal·lacions recreatives a les forests de la Comunitat Valenciana (DOGV núm. 2.391, de 21.11.1994) i en l’Ordre de 23 de febrer de 1995, de la Conselleria de Medi Ambient, per la qual es desplega aquest decret i es creen les zones d’acampada autoritzada de caràcter educatiu o social (DOGV núm. 2.468, de 13.03.1995).

Article 54. Ordenació de l’ús públic
1. La Conselleria de Medi Ambient ha de redactar i aprovar un pla d’ordenació de l’ús públic per a l’àmbit del PORN. El pla d’ordenació de l’ús públic ha de contenir, almenys, els aspectes següents:
– Anàlisi i tipificació de la demanda.
– Inventari de recursos turístics, culturals, educatius i recreatius.
– Inventari d’infraestructures i equipaments existents per a ú públic (recreatiu, educatiu, etc.).
– Avaluació de l’impacte ambiental generat pels usos de lleure i recreatius actuals i futurs i proposta de mesures correctores, compensadores i preventives.
– Regulació de l’ús públic sobre la base de la capacitat de càrrega determinada per a cada zona.
– Pla de seguretat que identifique els possibles riscos que puguen afectar els visitants i establisca les mesures correctores necessàries.
– Tipificació i caracterització de les activitats i instal·lacions proposades (itineraris didàctics...).
– Localització de les instal·lacions i equipaments.
– Proposta d’elements de senyalització homogenis.
– Directrius per a l’elaboració dels projectes.
– Programació de les actuacions previstes.
– Cost econòmic d’aplicació.
– Fórmules de finançament i gestió.
2. Fins a l’aprovació i entrada en vigor del pla d’ordenació de l’ús públic, la localització i equipament d’àrees destinades a la realització d’activitats recreatives en sòl no urbanitzable ha de tenir l’autorització de l’administració competent en espais naturals protegits.
3. El pla d’ordenació de l’ús públic pot determinar les instal·lacions i equipaments recreatius actualment existents que siguen contradictoris amb els seus objectius o suposen un perjudici sobre els elements naturals que cal protegir. En aquest cas, una vegada aprovat aquest pla, aquestes instal·lacions han de ser eliminades i restaurada la zona.

Article 55. Instal·lacions turístiques i recreatives
1. La construcció d’instal·lacions o edificacions dedicades a activitats turístiques, recreatives, esportives i de lleure i esbargiment sobre sòl no urbanitzable, requereix, en tot cas, l’informe favorable de l’administració competent en espais naturals protegits, encara que es tracte d’instal·lacions desmuntables de caràcter provisional. Les edificacions de nova planta únicament poden ser autoritzades a les àrees recreatives i a les àrees agrícoles. En tot cas, les construccions o edificacions han de ser d’una planta i no poden superar una alçària de quatre metres.
2. La creació d’instal·lacions esportives en sòl no urbanitzable es pot realitzar quan el planejament municipal no haja efectuat qualificació de sòl per a aquest ús, després de la declaració d’interés comunitari, d’acord amb la Llei 4/1992, de 5 de juny, de la Generalitat Valenciana, del Sòl No Urbanitzable (DOGV núm. 1.806, de 17.06.1992), i informe favorable de l’administració competent en espais naturals protegits. En aquest cas, únicament es poden instal·lar a les àrees recreatives i a les àrees agrícoles, definides en aquest pla. Quan s’ubiquen a una distància superior a 500 metres de sòl urbà o urbanitzable, necessiten d’estimació d’impacte ambiental en els termes establits pel Decret 162/1990, de 15 d’octubre, del Consell de la Generalitat Valenciana, pel qual s’aprova el Reglament per a l’Execució de la Llei 2/1989, de 3 de març, d’Impacte Ambiental (DOGV núm. 1.412, de 30.10.1990).
3. A més d’en les àrees recreatives, la instal·lació de campaments de turisme només es pot realitzar aprofitant com a esplanades per a la ubicació de les tendes de campanya i caravanes els camps de cultiu inclosos en les àrees agrícoles, així com aquells inclosos en les àrees de protecció paisatgística que estiguen situats a menys de 500 metres de la carretera C-3313 Alcoi-Banyeres de Mariola. Com a edificacions on ubicar els diversos serveis necessaris s’ha d’utilitzar preferentment les preexistents després de rehabilitar-les i condicionar-les. En qualsevol cas necessiten una declaració d’interés comunitari d’acord amb la Llei 4/1992, de 5 de juny, de la Generalitat Valenciana, del Sòl No Urbanitzable (DOGV núm. 1.806, de 17.06.1992), estimació d’impacte ambiental i informes favorables de les administracions competents en turisme i en espais naturals protegits.
4. Les zones d’acampada i àrees recreatives han d’atenir-se al que es disposa en el capítol III del Decret 233/1994, de 8 de novembre, del Govern Valencià, pel qual es regulen les acampades i l’ús d’instal·lacions recreatives a les forests de la Comunitat Valenciana (DOGV núm. 2.391, de 21.11.1994) i en l’Ordre de 23 de febrer de 1995, de la Conselleria de Medi Ambient, per la qual es desplega aquest decret i es creen les zones d’acampada autoritzada de caràcter educatiu o social (DOGV núm. 2.468, de 13.03.1995).
5. La instal·lació d’equipament per a zones recreatives i d’acampada (bancs, taules, barbacoes, serveis...) només es pot autoritzar a les àrees d’esmorteïment i en aquelles zones que puga determinar el pla d’ordenació de l’ús públic.

Article 56. Activitats d’allotjament i restauració en medi rural
1. Es poden autoritzar en tot l’àmbit del PORN excepte a les àrees de protecció integral, els nous establiments d’allotjament i restauració quan es realitzen mitjançant rehabilitació o restauració de les construccions tradicionals (masos). Sobre la base del que es disposa en l’apartat 2 de la disposició addicional setena de la Llei 4/1992, de 5 de juny, de la Generalitat Valenciana, del Sòl No Urbanitzable (DOGV 1.806, de 17.06.1992) es pot permetre un increment del volum edificat de fins al 25%, sempre que l’ampliació quede adossada a l’edifici existent i no supose una pèrdua de valors culturals o naturals. La construcció d’instal·lacions complementàries que no consumisquen volum (piscines, pistes de tenis, aparcaments, etc.) no pot ocupar una superfície major del 5% de la superfície de la parcel·la, sense superar mai els 1.000 metres quadrats. També s’ha de garantir que l’accés de públic no representa un perjudici per als recursos naturals de la zona. Abans de l’obtenció d’una llicència urbanística requereixen un informe favorable de l’administració competent en espais naturals protegits, una declaració d’interés comunitari i una estimació d’impacte ambiental.
2. La construcció d’una edificació de nova planta destinada a allotjament o restauració únicament es pot autoritzar sobre les àrees agrícoles i les àrees recreatives definides en la zonificació del present PORN, i requereix els mateixos tràmits exigits en el paràgraf anterior. La superfície mínima de parcel·la és de 10.000 metres quadrats, l’ocupació màxima no pot superar el 2% de la superfície de la parcel·la i l’alçària màxima és de 7 metres.

Article 57. Activitats d’investigació
Qualsevol treball d’investigació dels recursos naturals que es realitze en l’àmbit del PORN requereix autorització de l’administració competent en espais naturals protegits, a fi de regular la possible captura d’exemplars faunístics, la recol·lecció d’espècies botàniques o l’accés a zones d’interés ecològic elevat, així com per a disposar de major informació sobre el territori per part de l’esmentada administració.

SECCIÓ HUITENA
Urbanisme i activitats residencials

Article 58. Urbanisme
1. Com a conseqüència del que es disposa en el punt 3.A de l’article 1 de la Llei 4/1992, de 5 de juny, de la Generalitat Valenciana, del Sòl No Urbanitzable (DOGV núm. 1.806, de 17.06.1992), tots els terrenys inclosos en la unitat de zonificació denominada Parc Natural de la Serra de Mariola s’han de classificar a efectes urbanístics com a sòl no urbanitzable de protecció especial.
Així mateix, els terrenys delimitats en la cartografia de zonificació com a àrees forestals, també s’han de classificar urbanísticament com a sòl no urbanitzable de protecció especial.
2. En els edificis i instal·lacions existents dins de la unitat de zonificació denominada Parc Natural de la Serra de Mariola diferents de les construccions tradicionals (masos), no s’hi poden realitzar obres de consolidació, augment de volum, modernització o increment del seu valor d’expropiació, però sí les petites reparacions que exigisquen la higiene, adorn i conservació de l’immoble.
3. La classificació de nou sòl urbanitzable o urbà en l’àmbit del PORN només es pot realitzar a les àrees agrícoles, seguint els tràmits establits en la legislació urbanística i després de l’informe favorable de l’administració competent en espais naturals protegits.
4. Sense perjudici del que es disposa en la disposició addicional tercera de la Llei 4/1992, de 5 de juny, de la Generalitat Valenciana, del Sòl No Urbanitzable (DOGV núm. 1.806, de 17.06.1992), les edificacions de nova planta que es construïsquen en l’àmbit del PORN després de l’aprovació d’aquest i no s’ajusten a les determinacions del planejament municipal i a les normes d’aquest pla, no poden ser legalitzades, i cal demolir-les d’acord amb els tràmits i terminis establits en la legislació vigent en matèria de procediment administratiu i disciplina urbanística.
5. En el sòl classificat com a urbà o urbanitzable pel planejament municipal a l’entrada en vigor d’aquest PORN, que correspon a les àrees urbanes definides en la zonificació, s’hi poden mantenir els usos i aprofitaments que assenyale el planejament vigent. La seua modificació requereix una avaluació de l’impacte ambiental, sense perjudici de la possibilitat apuntada en la directriu ii de política urbanística de poder canviar la classificació a sòl no urbanitzable. Els planejaments urbanístics municipals i els seus programes de desplegament i execució han de garantir la continuïtat física i biològica dels barrancs al seu pas per les àrees urbanes.
6. Els municipis que tinguen un planejament urbanístic que continga normes o qualificació de sòl que contravinguen les disposicions d’aquest PORN, han d’incorporar aquestes disposicions en la primera revisió o modificació del seu planejament que es realitze des de l’aprovació del PORN. Mentrestant, l’atorgament de llicències, permisos, autoritzacions o concessions municipals s’ha d’ajustar estrictament al que es disposa en el PORN.

Article 59. Edificació en medi rural
1. Amb caràcter general i sense perjudici del que s’estableix en la Llei 4/1992, de 5 de juny, de la Generalitat Valenciana, del Sòl No Urbanitzable (DOGV núm. 1.806, de 17.06.1992), no es permet la construcció d’edificacions de nova planta de cap tipus a la unitat de zonificació denominada Parc Natural de la Serra de Mariola, llevat de les excepcions que explícitament s’assenyalen en les normes d’aquest pla. Aquestes excepcions no s’ha d’aplicar a les àrees de protecció integral, on la prohibició és absoluta.
2. En tot cas i sense perjudici de la resta de requisits exigits en la legislació aplicable, la construcció d’edificacions de nova planta sobre sòl no urbanitzable requereix un informe favorable de l’administració competent en espais naturals protegits amb caràcter previ a la concessió de la llicència urbanística.
3. Amb caràcter general, es permet en l’àmbit del PORN la rehabilitació o reconstrucció de les construccions tradicionals (masos). Fora de les àrees de protecció integral es pot permetre un increment del volum edificat de fins al 25%, així com la construcció d’instal·lacions complementàries sobre rasant, amb les mateixes condicions i requisits establits en l’article 56.1 d’aquesta normativa. Per a les tasques de rehabilitació i restauració s’ha de tenir en compte en el disseny i composició les característiques arquitectòniques tradicionals, posant una cura especial en harmonitzar els sistemes de coberta, cornisa, posició de forjats, ritmes, dimensions de buits i massissos, composició, materials, colors i detalls constructius. A fi de garantir la deguda adaptació paisatgística d’aquestes edificacions als seu entorn, s’ha d’exigir l’aportació de les anàlisis d’impacte sobre el medi en què es localitzen, incloent-hi la utilització de documents gràfics.
4. No es poden construir habitatges aïllats en sòl no urbanitzable fora de les àrees agrícoles definides en aquest pla. La construcció d’habitatges aïllats de nova planta sobre sòl no urbanitzable ha d’anar lligada a les pràctiques agràries i la posició i l’acabat de l’edifici han de trobar-se d’acord amb els seu caràcter aïllat i rural. La superfície mínima de parcel·la és de 10.000 metres quadrats, la totalitat de la qual ha de correspondre a cultius en explotació. La superfície màxima de parcel·la que pot ser ocupada per les construccions i elements arquitectònics no pot excedir el 2% de superfície total i l’alçària màxima és de 7 metres.
5. La construcció de magatzems i instal·lacions destinats a l’explotació agrícola i ramadera extensiva únicament pot autoritzar-se a les àrees agrícoles i a les àrees de protecció paisatgística definides en aquest pla. Les granges cinegètiques i de ramaderia intensiva únicament poden autoritzar-se a les àrees agrícoles. Han de ser estrictament indispensables al seu fi. La superfície mínima de parcel·la és de 10.000 metres quadrats, de la qual almenys el 80% ha de correspondre a cultius en explotació, amb una alçària màxima de 7 metres i una superfície màxima edificada del 2% de la superfície de la parcel·la.
6. La construcció de magatzems i instal·lacions destinats a l’explotació forestals pot autoritzar-se sobre les àrees agrícoles i les àrees de protecció paisatgística. Han de ser estrictament indispensables al seu fi. La superfície mínima de parcel·la és de 20.000 metres quadrats, amb una alçària màxima de 4 metres i una superfície màxima edificada de 200 metres quadrats.
7. La construcció d’instal·lacions o edificacions relacionades amb les activitats turístiques i recreatives que s’hagen d’emplaçar en sòl no urbanitzable queden sotmeses al que es disposa en els article 55 i 56 d’aquest pla, sense perjudici del que es disposa en la Llei 4/1992, de 5 de juny, de la Generalitat Valenciana, del Sòl No Urbanitzable (DOGV núm. 1.806, de 17.06.1992).
8. La construcció d’habitatges aïllats, magatzems i instal·lacions per a l’aprofitament agrícola, ramader, forestal o cinegètic i edificacions lligades a les activitats turístiques, recreatives i de lleure que d’acord amb les normes d’aquest pla i sense perjudici del que s’estableix en la Llei 4/1992 de 5 de juny, de la Generalitat Valenciana, del Sòl No Urbanitzable (DOGV núm. 1.806, de 17.06.1992), puguen emplaçar-se en el medi rural, s’han de sotmetre a les condicions següents:
a) Les façanes dels edificis, així com les parets mitgeres i parets unides al descobert, s’han de conservar en les degudes condicions de seguretat, higiene i estètica. Els propietaris estan obligats a arrebossar-les, pintar-les o emblanquinar-les, sempre que ho dispose l’autoritat municipal.
b) Tots els paraments visibles des de l’exterior s’han de tractar amb els mateixos materials i qualitat que les façanes, i es prohibeix la impermeabilització d’aquests paraments amb materials bituminosos de colors foscos o amb qualsevol altre revestiment no adaptat a les característiques del medi pel que fa a la seua incidència visual, llevat que aquests siguen recoberts o emblanquinats. Les façanes laterals i posteriors s’han de tractar amb condicions de composició i materials similars als de la façana principal.
c) Els cossos sobre la coberta de l’edifici: torrasses d’escala, depòsits d’aigua, xemeneies, panells de captació d’energia solar, etc., han de quedar integrats en la composició de l’edifici o ocults. S’ha de procurar especialment integrar-los, ocultant-los o encastant-los en els paraments. Les línies de conducció elèctrica i telefònica, així com les antenes de televisió i ràdio no han de ser visibles des de l’exterior.
d) Queda prohibit el desmantellament o la demolició d’aquells edificis i instal·lacions tradicionals d’interés historicoarqueològic, per als quals s’han de potenciar les actuacions que suposen millorar-los, restaurar-los i conservar-los.

Article 60. Centres d’ensenyament i culturals lligats al medi
Fora de les àrees agrícoles, recreatives i urbanes no es permet l’edificació de nova planta de centres d’ensenyament i culturals lligats al medi. Excepte a les àrees de protec